Borinant borinant vaig néixer;
borinant borinant moriré;
seré morta i enterrada
i encara borinaré.
La granera.

Si em dius “borda”, no em sap greu,
perque Déu m’hi ha criada.
Per ventura era ton pare
es qui va enganar mu mare
per fer ofenses a Déu.

Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.