Estimat meu, tot hi ès:
vós fadri i jo fadrina.
N’hi pren com la plata fina,
que torna an es mateix pes.
A ses viudes los ne pren
com a ses rates-pinyades:
de dia estan retirades,
però en sa nit tresquen ferm.
Sa meva sogra no em vol
perque diu que som eixuta:
n’hi farem una de sucre;
s’entén, si es seu fii la vol.