Vespre que sé que tu véns,
jo sols no agran sa carrera,
antes bé hi tir qualque pedra,
perque sé que amb mal gust véns.

Sega, sega, pendanguera,
sega, sega, pendangot,
fins que faci sabonera
per davant i per darrere
tres pams damunt es cassot.

Una cosa me conhorta,
i és que Déu m’ho ha enviat:
si jo tenc es cap pelat,
tu n’ets més desgraciat,
que tens una cama torta.