Com som a’s cap de cantó,
peg batut a sa guiterra:
-¿No em coneixeu, madò Serra?
Som En Jordi Carrió!
Devers les deu En Bolero
callava i no deia res;
quan vengué devers las tres,
que remenava d’espès
es cascavells d’es pandero!
Porta que s’engalaverna
deu esser mala d’obrir.
Si es parents rallen de mi,
què ha de fer sa gent externa!