L’amo d’Es Rafal cridava,
i en part tenia raó:
-Ja vendràs a cercar paia,
afamat de can Redó!
Vostra mare vos fa anar
un poc massa alta de punt:
tot quant té us posa damunt
per bon partit alcançar.
Ingrada, baixa d’es sostre;
no em tiris terra p’ets uis,
que el món està ple d’embuis:
jo, de dia i tot, veig fosca.