Senyora Aina cavallera, esta nit ha somiat
que ha dormit a la carrera en un llit encortinat.
La cortina era de seda, la vànava de brocat
i els coixins on ella jeia eren de sucre esponjat.
Cada girada que feia, se’n menjava la mitat.
Com l’he vista dematí
segar sense manegots,
-‘Xa fer, ja perdràs es jocs
en es blat coll de rossí
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.