Essent jove, no pensava
que s’amor tan fort jugàs;
i ara em trob en aquest pas:
que, solament que us miràs,
de vós romandria esclava.

Jo som de ses més nafrades;
vos ho dic en veritat.
An es meu enamorat
que ara se n’és anat,
mai li toc un llamp forcat
que fes quatre mil flamades!

Quan era davant ’Lacant,
es vent a ratxes venia,
i es llaüt que les prenia
com a verguetes de llamp.