Cada any anau a muntanya;
jo no sé què vos hi feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.
Tanta endiana, Tonina,
blanca i de color de cel,
i no hi hagut p’En Miquel
p’es cap una barretina.
Jo voldria esser jueu
per porer contar beates.
Al•lota, dins es cor teu
s’hi cria un niu de rates.