Estimat meu, consol d’altri;
com te veig, s’amor me fuig.
Diuen que en festejau d’altres:
en prenc pler i no m’enuig.
Si teniu finestres
per la Soledat,
teniu-les tancades,
que no hi pas cap gat.
Es missatges d’es Fangar
encalçaven sa conia;
no la pogueren ’gafar.
L’amo d’Es Puig d’Alenyar
l’agafava quan volia
i la tornava amollar.