Es missatges d’es Fangar

Es missatges d’es Fangar
encalçaven sa conia;
no la pogueren ’gafar.
L’amo d’Es Puig d’Alenyar
l’agafava quan volia
i la tornava amollar.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Possessions diverses

Poble

Felanitx

Núm de glosa

772

Volum

III

Altres cançons relacionades

Jaume Pataume
d’es carrer d’es Sol
té una nineta
com un fabiol.

Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa,
però amb una capellana.

Ses hores que miraré
devers Consolació
i no us hi veig, bona amor,
plorant me conformaré.