En Pau Batlí fa sedassos;
Na Mongeta, ventadors.
Ja s’han aplegats bons dos!
Vaja quins dos tripotrapos!
En Pau Batlí fa sabates
per moixetes i milans,
i antipassos per cans,
i guants per mostels i rates.
En Pau Batlí deu estar
a dins Calicant calent.
El farien ben content
si li duien què menjar!
En Pau Batlí deu estar
dins Calicant devertit.
En Perdut fa s’adormit
i es consum no vol pagar.
El ’ribaran a deixar
En Pau Batlí no va a missa
d’empegueït que n’està.
Es dia que se casà,
dotze pareis manllevà
per honrar-lí sa païssa.
. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. ..
(Aquí falta, pareix, un vers. El darrer de l’estrofa va sense consonància)
En Batlí, com se casà,
d’es brossat que va quedar
un carro se va encallar
set pams part damunt ses bandes.
En Pau Batlí ha vengut
de les Indis, de dur plata:
i ha duita fam qui el mata,
ronya per sa peli, i grata…
Quin viatge més fotut!
Satíriques
Sant Joan
Assonant
Amb tota sa nostra manya
vos venim a recibir;
’questes joves que hi ha aquí
són ses més guapes d’Espanya.
Vós, l’amo, si teniu set,
aixecau-vos promptament,
que es flasco de s’aigordent
està dins es paneret.
Sortiu, beureu un plopet
i viureu alegrement.
¿Què és aquesta meravella
que ara és sortida a ballar?
Ell faria davallar
del cel qualsevol estrella!