En pastar, clavell hermós, diré: ” Déu te do la maina”. No hi ha nom més amorós que és es teu, Catalina-Aina.
Catalina
Porreres
“Bono”, va dir es sedasser quan tengué sa tassa plena; “aquesta i mitja dotzena ja comencen a estar bé”.
S’estimat hi tira el resto per la rambla de Ciutat i m’ha deixat comanat un volant de sobrepuesto.
Adiós, Catalineta, careta de Bon Jesús! Ja no et devertiràs pus amb sa meva guiterreta.
