Adiós, gambes d’es port!
Adiós, oh peix d’algar!
Adiós! Me n’he d’anar
de tot, i m’he n’aconhort.
A dins la mar dues beies,
¿quin remei poren trobar?
Se volien carregar
Cabrera i tota la mar
damunt ses seves oreies.
Jo no tornaré segar
a jornal ni a escarada:
l’any qui ve seré casada
i s’homo me mantendrà.