A sa guiterra li veig
d’es mànec fins a sa flor,
emperò no veig es cor
a s’al·lota que festeig.
Vaig tenir molts de disgusts;
passava males estones;
navegant a totes ones
se perden pilots sabuts.
Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.