En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sant Joan
Assonant
18
IV
Jo ja som tornat veiet,
hi veig poc i no tenc dents;
en veuen molts d’es meu temps
que duen un gaiatet.
Al qui passa mal de ventre,
jo sé què és bo donar-lí:
un poc de fenoi marí
mesclat amb aigo calenta.
Vós teniu germà major
i jo hi tenc una germana;
no basta sa tramuntana
per fer-me mudar s’amor.