Cada dia dematí
es parei don una uiada;
pens en vós, amor amada;
p’es carrer i dins sa casa
consider que sou aquí.
Vós sou cabrer, jo la cabra;
jo la font, vós el safreig;
la causa és que no meresc
menjar fruita de tal abre.
Mestre Tomeu deixa empès
i En Biel ja se desperta.
¿Me vols dir per cosa certa
que Na Tangona el m’ha pres?