Vós sou pera de la nau
que dos germans mercadegen;
los abres tant malavegen
que sa fruita és verda i cau.

Al fi de la mitjanit
volgué néixer el Rei del cel
al mig del cor de l’hivern,
tremolant i fora abric.

La Mare de Déu un roser sembrava.
D’aquell sant roser en nasqué una branca,
nasqué Sant Ramon fill de Vilafranca,
confessor de reis, de reis i de papes.
Confessava un Rei qui en pecat estava:
lo pecat és gran, Ramon se’n desmaia.
Ramon se’n va a mar a llogar una barca.
El barquer li diu que són emparades.
No pot embarcar capellans ni frares
ni estudiants de la cota llarga.
Mirau Sant Ramon quina n’ha pensada:
A dintre la mar ja tira la capa,
amb l’escapulari gran vela aixecava
i amb el gaiatet la barca guiava.
Montjuïc ho veu, bandera posava.
Santa Catalina molt bé repicava;
la Seu ho sentí, correus enviava.
Tots los mercaders pugen dalt murada;
pensant que era nau, veuen que és un frare.
Veuen que és Ramon que la mar passava,
veuen que és Ramon que ha fet un miracle.