La Mare de Déu un roser sembrava.
D’aquell sant roser en nasqué una branca,
nasqué Sant Ramon fill de Vilafranca,
confessor de reis, de reis i de papes.
Confessava un Rei qui en pecat estava:
lo pecat és gran, Ramon se’n desmaia.
Ramon se’n va a mar a llogar una barca.
El barquer li diu que són emparades.
No pot embarcar capellans ni frares
ni estudiants de la cota llarga.
Mirau Sant Ramon quina n’ha pensada:
A dintre la mar ja tira la capa,
amb l’escapulari gran vela aixecava
i amb el gaiatet la barca guiava.
Montjuïc ho veu, bandera posava.
Santa Catalina molt bé repicava;
la Seu ho sentí, correus enviava.
Tots los mercaders pugen dalt murada;
pensant que era nau, veuen que és un frare.
Veuen que és Ramon que la mar passava,
veuen que és Ramon que ha fet un miracle.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Sóller
Rima
Assonant
Núm de glosa
144
Volum
IV
Interpretació
Els sollerics; cada any; el dia del l’Àngel; feien romeria a l’oratori de Sant Ramon de Penyafort(Port de Sóller). Després de l’ofici; anaven processional-
ment a venerar “sa roca de Sant Ramon”; situada dins el mateix port; des
d’on; segons diu la tradició; el Sant va embarcar-se damunt la capa; i se n¡anà; mar endins; cap a Barcelona.
Altres cançons relacionades
Si llev sa mà d’es mantí,
es garrot tornarà blan.
Ses meves mules diran:
-Sa guerra de Tetuan,
¿que és venguda per aquí?
Festejava a Son Maiol
una jove que nom Piula;
s’altre dia me va escriure
i me va dir que no em vol.
Sa jove que s’ha casada
no sap filar ni cosir,
ni rentar ni fer bugada,
ni si una olla vol bullir.
Tradicionari de Mallorca
