En Juan hostes m’envia
i jo no los vui tractar:
ell no ho val per s’alegria
que un té quan se n’han d’anar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Convidats. Hostes. Obsequis
Poble
Artà
Núm de glosa
164
Volum
III
Altres cançons relacionades
No t’enamors de pastor
d’es pla ni de sa muntanya,
que es baf de sa terra el danya
i no en pot sentir s’olor.
Ses gallines campaneres
fan ets ous de dos en dos:
un per l’amo i un per vós,
i los pobres segadors
que mengin pedres fogueres!
Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Tradicionari de Mallorca
