Es nou barcos de s’inglès
tots tiraven an En Bossa,
i ell, amb sa cama coixa,
no li pogueren fer res.

Jo vaig arribar a Son Brondo
per una hora i mitra passar,
i d’allà vaig adreçar
i me’n vaig anar a Costitx
i vaig deixar suenmig
una vila o llogaret.
D’allà bot dins Campanet
i no em daren res de bo.
Vaig botar dins Manacor
per dinar d’arròs amb polla.
Llavò vaig arrivar a Sóller,
a comprar una fogassa
estibada de brossat.
Mai del món havia estat
a la ciutat d’Alcodia,
i hi vaig botar un dia
d’estiu que feia calor,
i vaig veure Es Puig Major
qui tot brollava de vi.
¿Què en direm de Santanyí,
un lloc tan arraconat?
Llucmajor sempre és estat
lluny de Santa Margalida.
Binissalem, pedra viva,
pedra de dos mil colors.
Greu me sap que sien dos
que peguin a un tot sol.
Greu me sap d’aquest mussol
que canta a la barbaresca.
Greu me sap d’aquesta bresca
que és mes dolça que la mel.
Jo me’n pujaré an el cel
per estar-hi un petit.
Mestre Juan jeu a llit
amb sa banya enrevoltada;
ha foradat es llençol
amb set dobles de falsada;
i, com es cas és intès,
si es pavelló no hi és,
forada sa treginada.
Sa lluna s´és eclipsada
tres pams davall ses Cabrelles.
Es vicari de Sencelles
i es rector de Calvià
se n’anaren a caçar
i cauen dins un avena.
A Andratx, oli primerenc,
figueral a cada banda.
Bones pomes hi ha a Randa,
murtons a Banyalbufar,
i no en vaig porer menjar
ni en de dia ni en sa nit.
Mestre Juan jeu a llit
i sa mestressa també.
Amb so cap dins es paier
han de posar ses fadrines.,
ses comunes i ses fines,
ses que se boleen casar,
i es fadrins han de triar
de sa banda de darrere.
Tant si és jove com si és véia,
es qui assigna ha d’agafar
i a sa paraula no falta.
Na Juana està malalta
i no sabem quin mal té;
per ventura li convé
li canteu quatre cançons.
Estrelles, melicotons,
i la gent qui l’acompanya,
bufant guanya, bufant guanya;
bones nesples, bons murtons.
De passada em `vaig turar
i no me’n deixaren menjar.

Ja m’ho va dir el sen Pebre,
quan me mostrà de segar,
que entre sa terra i sa mà
sols sa fauç hi ha de quebre.