Com la mar pega engronsada
l mariner va perdent.
Quatre o cinc contraris tenc
que em fan girar es bastiment,
Maria, molta vegada.
No ho sabrà pare ni mare,
parents, germà ni germana,
si jo i tu anam malament.

An el sol robau claror
i a sa lluna sa tesa;
an el noble, la noblesa,
i a la neu la blancor.

Es penjoi mos heu de dar,
maldament sia coent,
i així veurà la gent
que noltros sabem ballar.