¿A on sou, sant del meu nom,
guarda de l’ànima mia?
No deixeu ma companyia,
que vaig morint no sé com.
S’enteniment no és igual;
es sebre és es qui fa vasa.
Tu ja véns de bona casa,
però tens es parlar d’ase,
i no en curen, d’aquest mal.
Un Pere-Juan m’adora,
un jovenet com un sol,
i, si lo meu cor el vol,
seré sa seva senyora.