Vós me mirau com a externa;
d’alegria me’n dau poca:
sa causa és que sa taverna
vós amau més que s’al•lota.

Sa corema ja és passada;
Mare de Déu, que no torn!,
que tenc s’esquena escorxada
d’anar-me a colgar dejorn.

Contenta estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
-Aixeca’t, polit roser!
Ja dormiràs de gener,
que fas ses anits complides!