En esser devers Consei,
sa civada ja no hi grana;
es teu cor, Sebastiana,
se torba a dar-me remei.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Cereals, Desig, Erotisme velat, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
900
Volum
I
Núm de pàgina
57
Altres cançons relacionades
En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
