Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar;
i al qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus!

Ha molta estona que sé
que es garbaions fan ses paumes;
som afectada de Jaumes:
com un se’n va, s’altre ve.

-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!