Ja val més estar a sa plaça
que veïnat d’En Realí:
allà tendràs xuia grassa,
s’aigordent prop, i es vi.

Un fadrinet amoròs,
com hi comença a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
I, com hi ha un any o dos,
ja muda de poceir,
i s’atreveix a di-lí:
-¿Voleu que romangui aquí,
bona amor, i jauré amb vós?
I ella respon amorós:
-Estimat, si fos per mi,
ja us hauria dit que sí.
Emperò hem d’advertir
a los nostros superiors.
Lo que hem de fer: esposar-mós,
i llevarem es que dir.

Se passeja per Ciutat
fent de llesta i xerradora,
i jo, qui som tan senyora,
tenc tan poca llibertat.