En haver begut reprenen
i es polsos tornen forts.
A la vila, en esser morts,
asseguren que no alenen.
M’agrades perque m’agrades;
m’agrades perque ets plantós;
m’agrades perque ets airós;
perquè ets curiós, m’agrades.
A damunt es Puig de l’Ofre
veig una brusca que ve:
-A córrer, trugeta meva,
que no mos banyi es sequer.