Si no se cansa sa ploma,
sa veritat te diré:
garrida de cas Roser,
de poc ençà dus la doma;
jo et faria una corona
de branques de magraner.
A Maó me n’aniré
si Déu ho vol i Maria.
Diré: -Al•lota, facem via,
que n’ets sa meva alegria
per tot es temps que viuré.
Porteta damunt,
porteta davall,
i s’aigo li corre
i no li fa mal.
Una tortuga.