Damunt es gipó que duis
es diumenges, de vegades,
vós hi duis flors encarnades
que em fan espirejar ets uis.
Val molt més anar a matances,
o a casa que fan bunyols,
que anar darrere bergantes
carregades de perols.
Suara m’he baraiat
amb un moscard, cara a cara;
l’he deixat que encara plora,
amb so budellam defora,
d’un cop que li he pegat.