Claredat dóna un estel,
i sa lluna també en dóna.
El Rei, qui porta corona,
s’alegra d’una persona
pobra que vagi a veurè’l.
L’amo, no vos apureu,
que en es llevant surten dies:
més ne fareu en dos dies
que en un, per bé que faceu.
Com la fadrina està en dansa
davant el seu servidor,
tirau vidre volador,
li fareu lluir sa manta.