Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni ulls per plorar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
Treu es cap a’s finestró;
treu-lo prest, i et tiraré
una poma o un murtó
i un ramell de taronger.
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.