Bona amor, no hi ha que tèmer,
que el més amat sereu vós,
mal vénguen més servidors,
cara de clavell hermós,
que a mar no hi ha grans d’arena.
Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.
A les deu me vaig posar
a festejar a sa finestra;
la jove ne sortí destra:
-És hora d’anar a colgar!