Tonina d’es Carreró,
si a Galilea vas,
¿saps de què comandaràs?
D’un ranxo de fer carbó.
Taiaràs d’es garrigó
tantes mates com voldràs.
Quatre ciris, dotze blens
i quatre atxes qui cremaven;
dues dones qui ploraven
un moix qui morí de rens.
Els teus ulls me diuen “sí”
i la teva boca “no”;
¿vols-me dir, prenda estimada,
quin dels dos tendrà raó?