Catalina, ja t’ho deia
que venguesses a colgar,
i estimares més anar
dins s’aprés de ses euveies.

No hi ha cap serral ni costa
que no vénga pujador;
no hi ha cap altar major
que doni més resplendor
que aquesta germana vostra.

Si es segar se fos posat
a s’ombra d’una enramada,
jo prendria s’escarada
d’es terme de la Ciutat.