Una guarda d’estornells
que pugen p’es Barracar
i no són per donar pa
a una gàbia d’aucells.

Xineta meva garrida,
quan no te tenc a devora,
lo meu cor de tristor plora;
per viure em manca la vida.

Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
a sa Clova d’es Pont d’Inca.