Em cans de sonar es reclam,
i es tord mai acudeix.
Lo que a mi més m’entristeix,
veure pa que se floreix
i jo que em muira de fam.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam, desanament
Santa Maria del Camí
183
III
-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reguardada
per com me voldré casar.
-Si dius que em tens reguardada
per com te voldràs casar,
si vols confits, te’n puic dar
d’es titlet d’anit passada.
-¿Això és ver que, anit passada,
tragueren es teu titlet?
Pot ser ver, però no ho crec,
la m’hagués pegada encara.
A Sa Pobla mos diran:
“Ja vénen ses canaleres;
pareixen aufabegueres
regades de tot sol any”.
En Putxet va dir a sa mare,
com se passava es calçons:
-Desgraciats de mossons
quan jo entri a dur sa vara!