Na Biatriu Salendrari
i Na Pixedis Xameta,
darrera una esglesieta,
encalçaven es vicari.
Com som a sa partió
de Son Camps i Son Burguet,
jo dic: -Cor meu, alegre’t
i deixa anar sa tristor!
Oh brot de murta esfuiada!
Oh poncella de roser!
¿Tan desgraciat seré
que un dia no poré fer
amb vós una conversada?