Quan vaig néixer, vaig tenir
ventura que em batiaren,
emperò més en tenc ara
de ton amor posseir.
A, bé, cé,
sa pastera ja la sé.
Si hi ha pa,
el me menjaré;
si hi ha coca,
per sa boca;
si hi ha peix,
per lo mateix.
Si mon pare m’hi atrapa,
fugiré com una rata.
Si mu mare m’hi afina,
fugiré com una espira.
I aniré a ca s’escolà
i diré “Ave Maria,
si no em donau berenar,
jo vos prendré sa camia”.
Carta, com arribaràs
a les mans de l’amor mia,
li has de fer cortesia
així com millor sabràs.