Jo m’és seguit posar-mè
a sa taula per sopar
amb s’escudella en sa mà,
i, d’amor, no menjar-lè.
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
ausent de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que no t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.
Amor, si s’usança fos,
a cercar-vos aniria;
com una insensata seria
per places i per cantons.