A damunt es Puig de l’Ofre,
veig una brusca que ve:
acorre, trutgeta nostra,
que no banyem es sequer!
Si en vols, de fonoi, n’hi ha,
en es torrent, una mota;
si estàs gelós de s’al•lota,
jo la’t puc anar a guardar.
“Ses alegries d’es cos
fan anar s’ànima trista”,
m’ha dit un missionista.
Pecador, sa teva vista,
¿com no rebenta de plors?.