Ella pegava p’es quatre i ningú encara ho sabia
més que la pobra criada que la calçava i la vestia.
La senyora i la criada se disgustaren un dia.
Sa criada li va dir que a sa mare ella ho diria.
-No ho digues, mala criada, no ho digues a mare mia,
perque, si ho dius a mumare, te faré llevar la vida.
-Fia meva, vine ençà; vine ençà, la meva fia,
que, si és ver lo que m’han dit, te faré llevar la vida.
-No crega un tal, mumare; no crega un tal de mi,
que tan donzella som ara com a l’hora que em parí.
Que me’n deix anar, mumare, que me’n deix anar, amor mia;
les dames que estan brodant fil d’or los faltaria.-
En es pla de s’escala la jove va deslliurar.
-Vine, Comte Galzevà.- I ve el Comte Galzevà.
-Cerca-la jove i sana i que siga bona dida
no hi plangues el dinero. Vine i portaràs tu hijo.
Quan davallava l’escala se va encontrar amb el rei:
-¿Què portes davall la capa? –Metles tenres, senyor rei.
-¿Me’n voldries donar una per la filla que tenc mala?
-Dic ver que else m’han comptades i no en puc llevar ni una.-
La posaren en capella que l’havien de matar;
ella li feia cartetes an el Comte Galvezà.
-Fieta, no som ton pare, per jo porer-te salvar.-
Ell se va vestir de frare, que l’havien de matar.
-Se confessi, senyoreta, per jo porer-te salvar.
Com va esser en el pecat per anar-la a confessar:
-¿Ho ha dit ja tot senyoreta?, que quan voldrà, no podrà.
-N’he dormit quatre jornades (ella no ho gosava dir;
tanmateix he de morir) amb el Comte Galzevà.-
Per penitència li da que li das una besada.
-Frare, no lo puc besar dona que comte ha tocada.-
L’agafa per la mà blanca, la se’n va du a l’altar.
-Vénguen rectors i vicaris; amb ella me vui casar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Raptes i forçadors
Selva
Assonant
3
IV
Voltros que sempre plorau
i voltros que maleïu,
veniu aquí i escoltau
lo que mestre Pere diu.
Un cavaller enamorat
amb una fia d’un comte.
El dimoni fou tan promete
que los féu caure en pecat.
La jove es contraié (sic) encinta
i amb el cavaller fugí.
La fortuna els perseguí,
segons la història com pinta.
A dins un bosc molt espès,
deixà en terra la senyora:
-Morireu per malfactora,
per haver a Déu ofès.-
A baix del cavall la tira
i el punyal li va aficar:
-Envant no poreu passar;
aquí acabareu la vida!-
Quan Déu del cel dispongué
que la jove tornà en si,
sens carrera ni camí
a un lloc comparegué
A un lloc comparegué
de unes cases molt pobres;
li cambiaren ses robes,
de criada servigué.
Quan va esser arribada s’hora
i la jove deslliurà,
entre l’amo i sa madona
el duien a batiar.
Quan Déu del cel dispongué,
també la Verge Maria,
a casa d’un cavaller
la varen cercar per dida.
Un dia, amb gran alegria
a passeig varen anar;
a un lloc varen arribar
on el cavaller vivia.
De secret lo va cridar
esta jove malanada,
a una part molt retirada
que ella es pogués desmostrar:
-¿Recordau, bon cavaller,
quan me deixàreu per morta?
Ara veig que m’hi emporta;
bales tenc, vos ne daré!-
A baix del cavall lo tira;
un punyal li va aficar:
-Envant no poreu passar;
aquí acabareu la vida!-
Se’n torna, fortuna hermosa
que la jove va tenir:
se’n va anar a un monestir
i es tancà relligiosa.
¿Com és possible volar
un animal sense plomes?
Si no n’ets dona de pomes,
no et casis amb hortolà.