Es sol alegra ses plantes,
ets animals i persones:
Oh sol, ¿com no me dónes
les teves resplendors tantes?
Lo promès, que sia atès:
qui promet, son cos obliga.
Ella mateixa que ho diga,
si jo li he promès res.
-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.