Mu mare, Na Margalida
an es ball se’n vol anar.
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
jo que tenc tanta ballera!
-Si em fas treure sa llendera,
jo sí que et faré ballar!
Has de sebre manejar
es mànec de sa granera.
Com hi vaig començar a anar,
jo no hi tenia quimera;
la jove fou falaguera:
me va donar greixonera
i me va fer enamorar.
Aquest putxet tan redó
diuen que és de S’Estremera,
i jo qui hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.