Es meu guerrer sempre du
es guardapits d’endiana
i una bossa de llana,
però no hi està ningú.

Saps que ho vaig esser, de llesta,
quan te vaig sentir cantar!
Porgava, i vaig tirar
es garbell, i vaig anar
a escoltar-te a sa finestra.

Es rellotge anava bé,
era jo que me dolia:
la causa era que tenia
remendos que haver de fer.