A s’Estret de Valldemossa
un penyal s’ha derrocat.
No hi hauria afiliat
dona morena ni rossa.

Per una senyora planc
es devertiment deixar,
perque n’han feta aixecar
una qui seia en es banc.
No és tan dolenta sa sang
i que vermei siga blanc
que l’haien de trepitjar.

Una rosa a cada galta
teniu, perla, com dormiu,
però com vos desxondiu
feis sa cara de malalta.