Som natural de Mallorca,
d’es poble de Santanyí,
venc a cantar per aquí
amb guiterra i violí,
al•lotes, perque hi importa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Santanyí
246
II
Aquesta euveia tan bona
no s’hauria de morir:
me basta per mantenir
es meus infants i sa dona.
Si jo amb llàgrimes poria
la vostra amor alcançar,
faria créixer la mar
amb el plors de cada dia.
Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!