El Rei tenia tres fies, totes tres com or i plata.
El Rei s’enamorà d’una: -Na Margalida és qui em mata!-
Com sa mare se’n temé, la tancà dins una cambra,
i, pel seu menjar, tenia tonyina i carn salada
i li donaven per beure aigo de la mar salada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i, de set que ella tenia, a la finestra guaitava.
I veu les seves germanes qui amb guyeta d’or broidaven.
-Germanes, bones germanes, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo,
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-No la beuràs, maleïda, no la beuràs tu, malvada;
no haguesses volgut esser de ton pare enamorada.-
I ella torna enfonyar el cap, llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i ella, de set que tenia, a la finestra guaitava.
Va veure los seus germans qui amb pilota d’or jugaven.
-Germans, los meus bons germans, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo,
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-No la beuràs, maleïda, no la beuràs tu, malvada;
no haguesses volgut esser de ton pare enamorada.-
Ella torna enfonyar el cap, llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i, de set que ella tenia, a la finestra guaitava.
La seva mare va veure qui amb fiola d’or filava.
-Ma mare, ma bona mare, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-No la beuràs, maleïda, no la beuràs tu, malvada;
no haguesses volguda esser de ton pare enamorada.-
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i ella, de set que tenia, a la finestra guaitava.
I va veure el seu bon pare qui amb senyors comtes anava.
-Mon pare, lo meu bon pare, ¿voleu-me dur un càntir d’aigo
que la boca s’hi encén i la vida s’hi acaba?
-Correu, comtes! correu, patges! Aigo a ma fia estimada!
El primer qui serà dalt ma corona haurà guanyada,
i qui darrer arribarà té la mort assegurada!-
Corren els comtes i els patges a dur aigo a la Infanta.
Quan arriben al replà, la veren qui badaiava.
Los àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Son pare va esser salvat i sa mare condemnada.
Sa fia se’n puja al cel dels àngels acompanyada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
82
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Una hora de nit o dues
s’escarader em va cridar:
si volia baratar
una escaradera amb dues.
Baix d’un uiastre em posí,
em posí a taiar tabac.
Com el vaig tenir taiat,
llavò me vaig adormir.
I, com me vaig deixondir,
mitjanit era tocada.
Vaig dir: -Mesquinet de mi,
l’amor ja estarà colgada!-
Vaig dir a mon cos:- Fé’t envant!
Arribarem prest a casa,
que, si la jove em té amor,
m’esperarà d’aixecada.-
Em vaig posar a caminar,
mir i vaig afinar un llum
a la casa a on anava.
Alegria ja me’n dava,
però encara n’era lluny.
I, com vaig arribar allà,
tir tres macs a la finestra;
i ella, com a jove llesta,
amb so darrer s’aixecà.
Li vaig dir com campava.
Va dir que se despuiava
per tirar-se dins el llit.
Li vaig allargar la mà,
pensant donar-li alegria,
emperò més s’entristia
i se va posar a plorar.
-¿De què plores, amor bona?
Que no t’he servida bé?-
Me va dir: -No ploraré;
lo que em demanes faria
si de tu pogués fiar,
però tenc de reparar
si mumareta ho sabia,
quin barreig me donaria;
me’n som bé per afluixar!
-De ton pare i de ta mare,
bé te’n pots aconhortar
que la mort vendrà un dia
i a tots dos los se’n durà.
No tendràs pare ni mare
ni ningú que te consol.
Llavò pensaràs un dia
en l’amor qui bé te vol.-
La jove tot s’ho escolta
i diu:- Al punt som aquí!-
I li va tancar la porta
i no la hi va tornar obrir.
Ja no era per a creure,
ni tampoc per a pensar:
tenir sa gerra en sa mà,
tassó i tot quant hi ha,
i set, i no porer beure!
El diumenge, hi va tornar,
tot picat de los sis dies,
i li diu: -Si bé em volies,
tu sol no repararies
a lo que et vaig demanar,
a ino m’ho volgueres dar
ni me digueres que no.-
La jove està enamorada
i el jovenet també
i li va dir: -Fé i desfé
del meu cos, si tant t’agrada!-
Com el jove hagué lograt
lo que el seu cos desitjava,
se va demostrar picat
i féu altra enamorada.
Es dissabtes hi anava
p’es corral, a poc a poc.
La joveneta trobava
que plorava ran d’es foc.
-Plora, plora, joveneta,
tu motiu tens de plorra.
Encara que te rebentis,
amb tu no me vui casar!
Donau-li terrossos
an es formiguer
de petits i de grossos
i de mitjancers.
Tradicionari de Mallorca
