El qui sent pena, diu “ai!”
De raó és que ho diga jo.
Vós teniu lligat mon cor
amb un grillons de cristai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Anatomia, Passió i enamorament, Presó o captiveri, Submissió, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1391
Volum
I
Núm de pàgina
103
Altres cançons relacionades
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo me’n pren com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
i mai me veniu a veure.
Tradicionari de Mallorca
