El qui ralla amb lo meu bé,

El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Enamorats. Festejament. Partits

Poble

Sant Joan

Camp Semàntic

Balls, Desig, Festeig, Gelosia, Matrimoni, Rivalitat, Sonadors

Mètrica

7a7b7b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

2769

Volum

Núm de pàgina

165

Altres cançons relacionades

De sa meva al•lota
no n’estic gelòs:
té ses cames tortes
i es genois tots dos.

Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.

Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.