Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
En tocar la primera hora,
bona amor, i no us he vista,
me feis passar vida trista;
vós reis i lo meu cor plora.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca
que parlau en foraster?