El qui pensa no morir, viu errat i se n’engana; la Mort hi passa plana, i amb dos cops de campana d’aquest món hem de sortir.
Mort
Campos
¿A on és aquella amor que tu deies que em tenies? Tu deies que bé em volies; i és estat coneixedor!
En es carrer d’En Batlet n’hi ha una qui pessiga: primer era sa meva amiga i ara no la conec.
Un homo vei qui se casa amb una al•lota garrida, sempre la té divertida p’es veinats de fora casa.