Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Diràs a la vida mia
que estic trista i d’ell me queix;
si té feines, que les deix;
jo també les deixaria.
Des que vos ne sou anada,
amor, de Son Espanyol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.